dilluns, de febrer 12, 2007

"Soroll" (Els pets)

Aquesta cançó últimament em diu més que de costum, i per una petita rallada, la penjaré. Només perquè té massa raó. I només perquè tot això i visc (vivim) massa a prop.



Criden fort,
com si tot aquest volum de veu
els donés la raó.
Preparats,
per marcar-nos les tendéncies noves
que ens porten enguany.

Paga,
i et donaran tot el que mai has necessitat
Sempre,
a preus ajustats.

Són per tot,
a les bústies, els vagons de metro, i les sales d´estar.
Als carrers,
i a la gira de l´artista que ha empenyorat la moral.

Saben
els teus punts febles,
les vegades que vas al banc.
Obres
l´ordinador i ja t´han caçat.

Sona la cançó
que més m´estimo d´aquest món
però ara és per vendre
i quan sento és només soroll.


Sembla car
però el producte que t´imposen
té un disseny especial.
Anunciat,
amb campanyes agressives
fetes per professionals.

Roba, presidenciables fent ganyotes,
plans de pensions.
Mòbils,
amb forma de consolador.

Sona la cançó
que més m´estimo d´aquest món

però ara és per vendre,
ara vol vendrem
merda.

Sóna la cançó,
que em va ajudar a menjar-me el món,
però ara sento
quan la sento
és nomès soroll.

Tria bé la samarreta
que t´has de posar demà.
Per mostrar que encara penses
o nomès ser un anunci ambulant.

Sona la cançó
que més m´estimo d´aquest món
però ara és per vendre,
ara vol vendrem
merda.

Sóna la cançó,
que em va ajudar a menjar-me el món,
però ara sento
quan la sento
és nomès soroll.

Vés a dalt
 
Vés a dalt