dilluns, d’agost 03, 2009

Els pilars de quatre

Castellers de Vilafranca, en el marc del seu seixantè aniversari, alçaven després de cada actuació (sempre que es pogués, que era a la majoria dels casos) 6 pilars de quatre.

Tampoc és gens estrany de després de la teva diada o festa major, després de fer el pilar gran, es facin alguns pilars de quatre per acabar d'arrodonir la diada i, o bé fer-lo al balcó, o bé acabar de fer la gràcia (que pugi la canalla, que algú pugui fer de baix que durant la diada no ha pogut, etc).

Això ho fan totes les colles, i des del meu punt de vista no té res de dolent.

El que veig que sí que s'ha posat de moda, arran potser dels pilars dels verds l'any passat, és que ho facin les colles en una plaça que no és pròpia. És a dir, l'any passat els verds ho feien a totes les places que podien en motiu del seu seixantè aniversari, i tenia sentit. Cada colla celebra els anivesaris com vol, i trobo que aquesta és una manera prou original (tot i que, personalment, a final de temporada ja em van acabar cansant, però al principi feia gràcia, la veritat).

Aquest any ja s'ha vist a plaça més d'un cop que les colles, després dels pilars corresponent a la ronda de pilars, alcen, de manera complementària, separada, i sense simultaneïtat, pilars de quatre. El primer cop que ho vaig veure, a Cornellà, per parts dels Castellers de Vilafranca, em va estranyar, i vaig buscar quina era la raó dels pilars. Em vaig assabentar més tard que tan sols havien servit per fer pujar la canalla que durant l'actuació no havia pogut pujar. Això, d'entrada, ho vaig trobar lleig, perquè des del meu punt de vista Cornellà no és plaça pròpia, i fer-ho a casa té un sentit, però fer-ho fora de casa trobo que és una manca de respecte per la colla local. Però el cas és que no és un cas aïllat, i d'aquests pilars ja s'han vist a moltes places des de l'inici de temporada, com en el cas de Torredembarra per part tant dels verds com de la Jove de Tarragona, i aquesta última també a les Santes. Sembla que s'ha posat de moda fer pilars complementaris a places alienes. A mi, personalment, no m'agrada pel que ja he dit, però no veig que a la gent li importi excessivament (cosa que també entenc)i em fa pensar que potser serà una moda que s'anirà posant en pràctica poc a poc per part de més colles.


PD: Fotos extretes de la web picassa dels Castellers de Vilafranca.


Vés a dalt

dijous, de juliol 09, 2009

Yo pienso en aquella tarde (Pereza & David Summers & Dani Martín)

Avui, un dia de pluja, una es posa nostàlgica. I pensant, recordant, rememorant, m'ha vingut a la memòria aquesta cançó. Quan tenia la tendra edat de 13 anys, quan Coti era el rei de l'univers i desitjava amb tota la meva ànima el seu pròxim disc "Canciones para llevar" vaig descobrir un grup nou que, com sempre al meu voltant, ningú coneixia: "Pereza". Els vaig sentir a la ràdio amb aquesta cançó, i vaig caure rendida, me'n vaig enamorar! Em va acompanyar aquesta cançó durant molt de temps i durant moltes experiències de llavors. Ara, però, com tot, ha canviat. Coti i Pereza ja són artistes coneguts arreu, les seves cançons sonen a discoteques, bars i ràdios, però la cançó em continua posant igual de tendra que llavors, i els records també.



Yo que soy un animal, que no
entiendo de nada, que todo me
sale mal.
Te tuve 100 días, dentro
de mi cama, no te supe aprovechar.

Ando perdido pensando que estás
sola y pude haber sido tu abrigo
cuelgo de un hilo, rebaño las sobras
que aún quedan de tu cariño.

Yo que me quiero aliviar escribiéndote
un tema diciéndote la verdad
cumplo condena por ese mal
día haberte dejado marchar.

Yo pienso en aquella tarde
cuando me arrepentí de todo.
Daría, todo lo daría por estar
contigo y no sentirme sólo.


A ti que te supo tan mal que yo
me encariñara con esa facilidad

me emborrachara los días
que tú no tenías que trabajar.

Era un domingo llegaba después
de tres días comiendo el mundo.
Todo se acaba dijiste mirándome
que ya no estábamos juntos.

Yo pienso en aquella tarde
cuando me arrepentí de todo.
Daría, todo lo daría por estar
contigo y no sentirme sólo.

Yo pienso en aquella tarde
cuando me arrepentí de todo.
Daría, todo lo daría por estar
contigo y no sentirme sólo.


Yo pienso en aquella tarde
cuando me arrepentí de todo.

Yo pienso en aquella tarde
cuando me arrepentí de todo

Vés a dalt

dijous, de juny 18, 2009

Sabeu què és el punt G?

Sí, oi? Doncs la dona del vídeo no. Jo em pensava que aquesta mena de coneixements eren innats en l'ésser humà, així com menjar de la teta, respirar, posar el "play" del DVD...!

En qualsevol cas, no us ho perdeu!!




Vés a dalt

dilluns, de juny 15, 2009

Un inici de temporada pilaner

Després de la diada de Cornellà, ha quedat patent que Vilafranca no pensava deixar que Capgrossos s'adjudiqués el protagonisme del 4d8a, i van aprofitar l'ocasió per portar a plaça el nou espadat de sis verd. Els Minyons de Terrassa, que els acompanyaven a plaça, també optaven a realitzar el 4d8a, i van intentar-ho, però les males mides i els nervis els van traïr. Amb seny, van deixar el castell per una altra ocasió.

La qüestió és que la primera cursa de l'any no ha estat pel 3d9f, que encara ningú a bastit, ni pel 5d8, que se l'ha emportat la Joves de Valls de manera discreta i silenciosa. La primera cursa ha estat pel 4d8a, fet que abans no passava, potser perquè els verds dominaven aquesta construcció tan bastament que no donaven peu a competicions. Però aquest any els Capgrossos de Mataró s'han avançat aprofitant-se de la feina feta amb els pilars i de la pèrdua del pilar verd, i s'han marcat un punt a favor del 4d8a. Castellers de Vilafranca, com ningú dubtava, se l'ha tornat a adjudicar, i Minyons no trigarà a fer-ho.

Aquest sembla ser un inici de temporada dedicat als grans pilars. Totes les colles grans lluiten per tenir el pilar: Vilafranca el perd, però ràpidament busca recanvis; Minyons també el perd, però aprofita anteriors alineacions i decideix treballar-lo; Capgrossos continua el treball amb el pilar tradicional i aprofita per assajar una altra alienació, tenint així dos pilars de sis totalment compatibles; la Vella encara no ha donat senyals de vida, però no trigarà a mostrar el seu espadat que l'any passat ja van dominar; i la Joves dóna senyals de tenir un pilar de sis a punt de sortir del forn.

Ara queda veure si les colles que l'any passat el van aconseguir, com Lleida, Barcelona, Sants... no el deixen escapar, i altres colles s'apunten al carro amb el pilar.

Ens trobem claríssimament davant de l'inici de temporada més pilaner dels últims anys, i qui sap si aquesta construcció decidirà la temporada castellera 2009 - 2010.







Fotos extretes de lamalla.cat

Vés a dalt

 
Vés a dalt