Adéu, bici!

M'han robat la bici. Sí, ja ho sé, sóc el somni de tot lladre... No me'n surto d'una que ja m'he ficat en una altra, i tot el gremi de "mangantes" de Barcelona i rodalies (diguem-ne, per exemple, Mataró) deu estar contentíssim amb la meva presència.

Però a mi no em fa cap gràcia haver-me de menjar sempre els mals tràngols, les males experiències, de sortir al carrer i adonar-te que no hi és la bici, de ficar la mà al bolso i trobar-te'l obert, o anar al cotxe i trobar-te'l amb un vidre trencat. Jo no ho passo gens bé, i no sé perquè però sempre ho he de viure molt més sovint que qualsevol de les persones que m'envolten.

Ahir em van robar la bici mentre estava a la universitat. I estic molt enrabiada, perquè la bici no tenia selló, estava lligada i NO VALIA UN DURO! Perquè me la van robar? Estic tan enrabiada...

Ara només em queda, com sempre, superar-ho, i desitjar que el pròxim tràngol d'aquest estil sigui d'aquí MOLT DE TEMPS i amb algun objecte sense gaire valor.