Alegria (Antònia Font)
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penya-segat
i una pluja suau de pols estelar.
Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
tothom m'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent,
ses fireres no vendran cacauets.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida ... alegria.
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida ...
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.
I alegria ...
T'agrada el post? Doncs vota'm!
1 comentari:
Gran cançó. A més, jo també destacaria les mateixes frases! Últimament, es nota que la gent està un xic cansada de la cançó, tot i que és la que és més coneguda.
Per cert, els Antònia Font venen al meu poble (7 de setembre) després d'anys i panys (potser 10) sense grups catalans contractats per l'ajuntament.
Publica un comentari a l'entrada