"Los crímenes de Oxford"

Ja feia temps que no anava al cinema, des de la pel·lícula de Cassadra's Dream.

Dijous dia 14 (sí, el dia dels enamorats!) Cinesa es va estirar i li va regalar a Goshi un 2x1 en entrades i menú, i clar, no vam desparofitar l'ocasió. Després de fer-li una ullada a la cartellera i descartar "No es país para viejos", ens vam decidir per "Los crímenes de Oxford", basat en la novel·la del mateix nom.

La pel·lícula, protagonitzada per Elijah Wood i els seus ullarros blaus intensos, se'ns presenta una recerca d'un suposat assassí en sèrie que mata segons una sèrie lògica matemàtica. Elijah Wood, que encarna a Martin, un jove estudiant matemàtic, i Arthur Saldom, un prestigiós matemàtic i escriptor de llibres, s'embarquen junts en la recerca de l'assassí, en un mar d'enigmes matemàtics.

Ara, la meva opinió personal: no vaig sortir decebuda del cinema. No, ni molt menys. Va ser una bona estona, que em va tenir enganxada, on em preguntava qui era l'assassí, arribant a desconfiar de tothom. Tot i així, surts amb la sensació que és massa història per una trama tan simple. Sembla una excusa dolenta per explicar curiositats i anècdotes matemàtiques. La història de l'assassí és interessant, i t'enganxa, però de lluny veus que tot és més simple de com em planteja a la pel·lícula. La meva conclusió és que no és dolenta, ni és una pèrdua de temps, i de diners, però tampoc és la pel·lícula revolució. La recomano, fa pensar, i et fa passar una bona estona.

Aspecte positiu: els ullarros de l'Elijah Wood, que em captiven!!!

Aspecte negatiu: s'enceben molt amb la cara de la primera víctima ensangonada i amb el nas trencat.

T'agrada el post? Doncs vota'm!