dijous, d’octubre 04, 2007

La gota (Strobmers)

Gran cançó d'Strombers.



Ets gota de pluja, ets gota de plor i de vi
ets gota de lava, ets gota de regalim

gota d’oasi, d’esperança que regues un món àrid
ets la gota que fa vessar el got

Ets gota de sang, ets gota de suor infantil
ets gota del gota a gota, ets gota que no cau
gota de pluja àcida, que del primer plor
la gota cau, es filtra, s’evapora i ho torna a veure tot

Quants calendaris haurem d’arrencar
per veure només la gota de la pluja que mulla

i si és la nostra l’espècie que enderroca pobles i gent
prefereixo ser ocell que vola sense diners

El plor desesperat, el vi de penes ofegat,
la lava que explota de ràbia i l’últim regalim
d’aquell arbre amazònic abans de ser tallat.
S’ha de buidar el got que ja fa temps que vessa amb aquests dictadors

la sang que fan les armes, jo em plantejo la seva inexistència
com pot tenir sostre una empresa d’armes i no el rodamón xop
i aquests nens i no tan nens que viuen per treballar
i aquella nena amb el gota a gota després d’un bombardeig

I els cabrons ignorants que només busquen capital
faran que la pluja contamini, i així els nadons que vegin per primer cop el món
ploraran, ploraran, ploraran,...

Quants calendaris haurem d’arrencar
per veure només la gota de la pluja que mulla
i si és la nostra l’espècie que enderroca pobles i gent
prefereixo ser ocell que vola sense diners

La gota (Strombers)

Vés a dalt
 
Vés a dalt