28 semanas después

Ahir vam acabar passejant per Heron City, un lloc on, amb tots els respectes per aquella gent que li agrada anar, m'avorreix profundament, i on no tinc ganes de tornar més. Bona decoració, sí...Però per la resta molt avorrit. La qüestió és que vam acabar anant al cinema en una d'aquelles sessions de a-veure-si-aconsegueixes-no-adormir-te. Total, que el meu estimat company va demanar-me d'anar a veure una pel·lícula que havia rebut molt bones crítiques: "28 semanas después". Jo em vaig deixar portar, perquè les seves recomanacions sovint havien acabat bé. Quan vaig sortir del cinema, però, ja no pensava el mateix.



No puc fer les mateixes crítiques que fa ell, perquè no sóc ni tan bona ni tan genial, però crec que puc aconsellar-vos que no aneu després de sopar (cosa en la que vaig fallar desmesuradament), no aneu si esteu susceptibles emocionalment (cosa en la que pel que sembla també vaig fallar) i no aneu si us mareja la sang, si us espanten els sustos, si sou sensibles en general, etc... A diferència de l'altre pel·lícula, en aquesta vaig passar-me el 80% de la peli amb els ulls enganxats a la pantalla (l'altre vaig estar un 20% mirant la pantalla...l'altre 80% vaig estar observant la samarreta del meu company...)