Batimiso quotidià

Parlàvem fa uns dies del batimiso. Doncs bé, avui exemplificarem un cas de batimiso. Vam dir que els gelos eren el més clar exemple de batimiso. I també vaig apuntar que no tot era tan fàcil ni tan simple com uns gelos.

Mentre escrivia el post i parlava sobre el batimiso, recordava un cas, un exemple molt clar de batimiso. No m'agrada ficar-me en política (val, sí que m'agrada, però no vull que això sigui un blog polític, només un blog on la s'escrigui raonadament, i això no lliga gaire amb la política) però crec que aquest exemple que us posaré ara mostra molt exactament allò que és le batimiso en essència. I aquí teniu la prova:

http://www.lacoctelera.com/miscelanea/post/2005/10/03/boicot-cataluna-yo-tambien-quiero-cataluna-sea-una

En aquest post d'aquest meravellós blog podeu trobar l'exemple més clar de batimiso. Un odi profund cap a algú que no s'ho mereix. Un odi que ningú s'esforça per eliminar, i que com no es desfogui la persona/país/estat (no nació!) qui ho pateix, aquest acabarà malament, i amb problemes, com ja deia ahir, que mai hagués volgut tenir. I la millor solució és plorar. Però ells no ploren. Ells trien la pitjor de totes les solucions per "païr" el batimiso: donar-li la culpa a la resta, i enfadar-se amb qui sigui que no li dona la raó. Això és el pitjor de tot. Quan pateixes de batimiso, has de deixar que la gent et digui com d'absurd arriba a ser el teu odi. Llavors, farà mal, però acabaràs entent que tenen raó, i tot anirà perdent importància.